divendres, 9 d’agost de 2013

Pujades, suor i noves ulleres, dia 7

Col d'Aspin aconseguit. Una pujada des del poble de 25 km i uns 700 metres, la majoria en les últimes duríssimes rampes. Porto pedalats uns 468 km i he pujat aproximadament 3.000 metres, però a vegades em sembla tot pujada. Ha estat un encert pujar i 'gaudir' sense pes, i he pogut, tot i que he parat dues vegades en les últimes rampes per beure alguna cosa. Hi havia moments que pensava que no podia, la bici volia baixar sola... i he aconseguit un altre gran repte -tots, però la resta de ciclistes em passaven, però m'era igual, amb la meva bici de 342 anys i els meus 57 tacos, junts ho vam fer.

Els primers quilòmetres no van ser molt durs, tot i que entrant a cada poble hi havia una rampa forta que han d'aplanar per a la gent de la meva edat... però amb concentració i esforç he pogut arribar, i en baixar no podia creure el que acabava de pujar, semblava una paret. El més bo és saber que podia i que volia (més o menys), però demà és un altre dia i el Tourmalet és més llarg i dur, i 500 metres més alt. Recordo el dur que era fa 27 anys, i ara ni m'ho vull imaginar. Faré el que pugui i si he de parar, pararé, tinc tot el dia!

Com en tot, es poden notar mentalitats diferents entre la gent, o en aquest cas els ciclistes. N'hi ha uns (la gran majoria) que animen i saluden, i una minoria d''snobs' que t'ignoren si no ets de la sea pura 'raça' d'esportista. Jo em quedo amb la bona gent sense 'raça' que disfruta i comparteix i no jutja ni competeix. Al final, és qüestió de classe... I aquí una varietat de fotos amb les noves ulleres, el món ja no és tan fosc!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada